Nihon Ganbatte!! Hanguk Fighting!!
Benvinguts al blog de l'associació de la UAB ^^
Friday, September 29, 2006
Divendres i...un cop més...MÚSICA!
Bona nit i bona hora, gent!!! Un cop més, és divendres i per tant toca música. El curs passat vam fer un repàs força exhaustiu al panorama musical japonès i coreà, però tot i així encara queda música per estona. Per això, l'Al i jo hem decidit que aquest curs el centrerem en novetats musicals d'artistes que ja em pressentat (o no) i en el panorama xinès, que hem tingut un pèl (bastant ¬¬) abandonat.
I sense més dil·lacions...
La novetat d'aviu ve de Corea. Es tracta del nou single de Cherry Filter. Cherry Filter, és un d'aquells magnífics descobirments de la Ilchul. I com va trobar-los? doncs perquè són els de les cançons de les "chinas locas" (De part de l'Al dic: Què són coreanes, collons!!!). En fi, que des que la cantant del grup, la Youjeen, se'n va anar a terres nipones a provar sort, que pensavem que s'havien separat. Però, resulta que no! Visca, la única banda àsiatica que no decideix separar-se!! Per això i molt més, tenen l'honor de tornar a re-obrir la nostra secció musical.
Un single un pèl diferent als seus altres temes, Happy Day
I per començar a contemplar el panora xinès, comencem amb un taiwanès que m'ha calat profund últimament. L'home en qüestió, és l'Alan Kuo. I jo l'he descobert gràcies al drama Mars, del que ja parlaré un dia o un altre. Què dir de l'Alan? Doncs que és de la mateixa discogràfica del prolífic Jay Chou, que ha tocat amb totes les estrelles taiwaneses o quasi, que toca la guitarra, composa les seves pròpies cançons, i que a l'Al no li agrada (diu que no li agrada com canta, vete tú a saber ^o^) però ja se sap no podem estar d'acord amb tot!
Aquí va, Alan Kuo i el seu Ling (zero), opening de Mars
Fins dilluns amb les frikades i amb les reunions, espero veure-us-hi a tots!!
Vaja, feia molt de temps que no recomanava una peli aqui, em fa ilu ^^ Com que ja vai rallar prou amb Corea dilluns, he pensat que avui la cosa podria anar sobre Japó, i la primera pel·lícula que m'ha vingut al cap ha estat Rampo Noir, una de les més esperades de l'últim BAFF, i que sens dubte vam anar a veure tant la Hell com jo.
Rampo Noir són 4 curts basats en les històries d'Edogawa Ranpo i cadascun d'ells està dirigit per un director diferent. En la primera història, Kasei No Unga, un home es topa amb un llac on s'hi veu reflexat amb la imatge de la seva nòvia. La segona història, Kagami Jigoku, parla d'un home molt popular i sospitós, ja que totes les dones que estan amb ell moren. En la tercera història, Imomushi, se'ns presenta un matrimoni. El marit va tornar mutilat de la guerra, i la dona el té tancat en una habitació que només visita per alimentar-lo i tenir-hi relacions sexuals. El que no saben és que un veí els espia. Finalment, a Mushi, veiem fins a quin punt pot arribar l'amor malaltís d'un home per una actriu famosa.
Si us hi veieu amb cor, aqui teniu el trailer (aviso, no es veu res comparat amb la resta de la peli, però pot ferir sensibilitats):
Per cert, Nasataka Narumiya? QUI ÉS AQUEST?! Qui ha fet els subtítols d'aquest trailer??!!! És HIROKI NARIMIYA, una de les raons estúpides per anar a veure aquesta peli!!! L'heu pogut veure a Azumi, a Nana i a Last Quarter. La raó de pes per veure Rampo Noir és Tadanobu Asano, probablement un dels millors actors japonesos del moment. Pot ser que el conegueu de Zatoichi i Ichi the Killer, però la filmografia d'aquest home és molt més extensa, no té desperdici i la recomano a tothom.
Bé, i ja que hi sóc, us presentaré a l'altre actor conegut, Ryuhei Matsuda àlies "l'andrògin". A mi no m'agrada gaire, però sé d'una que em pegarà si no parlo d'ell, així que si no el coneixeu us puc dir que també surt a Nana, a Blue Spring i a 9 Souls, que potser són les més conegudes.
Tornant a la pel·lícula, el que us puc dir és que no la veieu si no esteu disposats a presenciar escenes bizarre (MOLT BIZARRE) barrejades amb una mica de suspens i humor negre. És una pel·lícula genial, però no apta per totes les sensibilitats.
De tota manera, com que no m'agrada estar recomanant drames i comèdies i pel·liculetes d'acció, per un cop m'he mig rebel·lat xD ja no ho tornaré a fer, però avui ho necessitava. Espero que li interessi a algú, i que caigui algun comentari, que em sento força ignorada xD
Volia estrenar el blog aquest curs "a lo grande", de manera que he decidit presentar-vos un dels meus programes preferits, avui que és dilluns-de-frikades.
Els coreans són gent molt divertida. Els encanta riure, i els encanta fer riure, i el que és més important és que fins i tot els famosos deixen veure la seva cara més humana per televisió. Per això hi ha un programa de televisió que es diu 연애 편지 (Love Letter) en el que cantants i actors no es tallen a l'hora de ballar
...ni a l'hora de cantar
...ni per versionar cançons.
A més és un programa on pots dir "t'estimo" 5 cops i tothom es desmaia:
I no ens oblidem del més important, és un programa multicultural
Per què no fan programes així aqui? Si ja ho dic jo, que desde que hi ha Youtube, ni TDT ni osties xD
Ens veiem dimecres amb una recomanació de cinema, no deixeu de llegir-nos!!
Annyeong! Moltes gràcies pel suport mostrat aquest matí durant la presentació del club, de debò que a la Hell i a mi ens fa molta il·lusió començar aquest curs amb gent que ens faci costat. El blog ha estat abandonat durant l'estiu però a partir de la setmana que ve, quan nosaltres comencem les classes, tornarà a ser actiu, i amb molta canya!!
Seguirem amb els esquemes del curs passat, de manera que dilluns parlarem de frikades asiàtiques, dimecres parlarem de cinema asiàtic, i divendres parlarem de música asiàtica. No us talleu a l'hora de deixar comentaris ja que és el que ens impulsa a seguir, perquè veiem que algú ens llegeix xD
Navegant per youtube vaig anar a petar amb aquest video. Després de veure'l 5 vegades seguides i no parar de riure, vaig decidir que l'havia de compartir...La veritat és que la gent que fa aquests videos es mereix una medalla...A part serveix com a celebració de que per fi pel saló tindrem concert de j-rock, de visual, en realitat, de la mà de Blood, no us podeu perdre!!
I sense més dil·lació, Which jrocker is gay? amb la música Which backstreet boy is gay ^o^!!
Konnichi wa!! Fa segles que no fem res, però, i què? Estem de vacances ^^!! En fi, que estic una mica farta de veure el poster de Formula 17, així que m'he tret una altra entrega del puzzle, per variar una mica. La veritat, el que em ve de gust es pujar una amplísima resenya del super concenrt de Tokyo Ska Paradise Orchestra al que vam anar uns quants membres de Nihon!Hanguk!, però us haureu d'esperar a que l'Al em passi els videos....
Mentrestant...puzzle J-rock volum II:
Punt de partida: Merry
(Punt intermig: Miyavi)
Punt d'arribada: X-Japan
El punt de partida d'avui és Merry, un grup visualero que dóna molta canya. Un dels guitarres de Merry és en Kenichi que abans tocava en un grup d'indies anomenat Syndrome. El bajista de Syndrome era en Kikasa, que va marxar a Shelly Trip Realise grup on es va quedar fins al 2004. En Kikasa és un d'aquells artistes japonesos que canvia més de grup que de camisa, ell es va fer famós com a bajista del grup visual Dué le Quartz. I per què ens sona tant Dué le Quartz? Doncs perquè era l'ex-grup d'en Miyavi, l'as de la guitarra elèctrica ^^! I en Miyavi no se sap com va acabar tenint per col·laborador a en Pata, ni més ni menys que el segon guitarra del mític X-Japan.
Per acabar una mica de música...
Punt A: Merry - Japanese Modernist Punt intermg: Miyavi - Freedom Fighters
Punt B: X-Japan - Kurenai Aquesta és la versió que van tocar en el seu últim concert >.<
Volia fer com l'altra vegada i posar fotos de cada pas, però faig tard (Al diu: Con sempre ¬¬U), així que gaudiu dels videos i en pau ^^!!! Com sempre xiéxié a l'Al per ser la meva font d'inspiració i de conaixement ^^!!!
