Trailer + el personatge de la setmana

Panga-panga!
En teoria avui havia de presentar-vos un personatge de la setmana femení, però ahir em va passar una cosa que em va fer canviar d'opinió.
Vaig veure una pel·lícula coreana, o més ben dit, LA PEL·LÍCULA coreana xD
No sé si us sonarà d'alguna cosa Taegukgi, però us asseguro que tots els coreans saben què és. Es tracta d'un dels últims èxits de taquilla, gràcies a la seva temàtica patriòtica-moralitzadora dins el context de la guerra de les dues Corees.

Taegukgi ens explica la història de dos germans que es veuen implicats en la guerra contra els comunistes de Corea del Nord. L'argument pot semblar típic, però us asseguro que surt de tots els tòpics. Té escenes bèliques força dures, i quan no estàs patint per les bombes, les metralletes, les mines i la bogeria violenta de la ràbia de la guerra, t'estresses amb les discusions i la desesperació del batalló.
A més, ens ensenya una lliçó d'humilitat a través de la mirada de Jin-seok, el germà petit, que pateix contínuament davant la transformació del seu germà, que persegueix la glòria.

Si té alguna cosa negativa és el fet de que tota la història és un flashback, de manera que ja saps qui ha de morir, i et passes tota la pel·lícula esperant indefens el moment de la desgràcia, amb el mocador a la mà xD
Aqui teniu el tràiler:


En definitiva, 100% recomanable, i s'ha situat directament en el meu podi de "pelis que m'han marcat la vida", juntament amb Oldboy i My Sassy Girl.

El personatge de la setmana és un dels protagonistes de Taegukgi, perquè últimament he estat veient totes les seves aparicions tant a la televisió com al cinema, i l'home en qüestió és Won Bin (원빈), encara que el seu nom real és Kim Do-jin (김도진).
Va néixer el 29 de setembre del 1977, i va fer el salt a la fama amb la seva aparició al Kdrama Autumn Fairy Tale (가을동화), juntament amb Song Hye-kyo, de la que ja vaig parlar durant el meu torn en "el personatge de la setmana".
De la televisió va passar al cinema amb Guns and Talks, una pel·lícula d'assassins a sou que també és molt recomanable. Després va protagonitzar Taegukgi l'any 2004, i el seu últim film és My Brother, on apareix junt a Shin Ha-gyun (Guns and Talks, Sympathy for Mr.Vengeance, The Big Scene...) i que segurament veuré aquesta tarda.

A més, Won Bin va participar en la primera sèrie rodada entre Japó i Corea, Friends, que tracta d'una noia japonesa i un noi coreà que es coneixen en condicions extranyes a Hong Kong i que hauran de superar tota mena d'obstacles per mantenir la seva relació.

Les seves qualitats físiques no crec que les qüestioni ningú, però a més ha resultat ser un molt bon actor, especialista en posar cara de preocupat i en desfer a les dones amb el seu mig somriure ^^
Destaco totes les escenes en les que crida o es baralla amb algú, ja que es posa tant en el paper que escup i tot xD

Espero que us hagi agradat tant com a mi, i si teniu curiositat per veure la pel·lícula ja sabeu a qui heu de dirigir-vos.
Ens tornem a veure divendres amb l'especial "happy-punk-ska" dedicat al Taco xD
Anneyong!


P.S.: Si voleu una mica més de Won Bin, de cinema asiàtic o de frikades en general, aneu al meu altre blog: http://not-another-dummy.blogspot.com (ja sabeu que m'encanta l'SPAM).

Agafeu-vos bé

Nihon! Hanguk! és un club en el que les fundadores no parem de sorprendre'ns l'una a l'altra. En aquest cas, l'Helena em va passar un video que no té preu. Es tracta d'un programa de televisió que consisteix a fer proves torrecollons en una biblioteca, de manera que no poden fer soroll.
Atenció, assegureu-vos de que teniu una cadira a prop, i eviteu menjar o beure durant el visionat d'aquest video que us presento a continuació. Amb tots vosaltres, Silent Library \(`o´#) NO CRIDEU COI!!


A continuació un video que segurament molts coneixeu. Es diu que són coreans, però jo no n'estic segura (o això o estic intentant no fer caure gaire el prestigi del meu país preferit).
Es tracta de l'opening de Card Captor Sakura en imatge i so reals, interpretada per una Sakura amb la testosterona pujada. Enjoy...o el que sigui.


Ens tornem a veure dimecres amb un altre trailer.
Annyeong!

Personatge de la setmana: No Min-woo a.k.a Rose

Konnichi wa!!! O millor Anneyong Haseyo!! perquè el personatge d'aquestes setmana és un coreà, i quin coreà!! I uns us preguntareu si el menda és de Corea perquè no escriu l'Alba? Doncs perquè es tracte d'un membre del meu grup de K-rock preferit (que vaig descobrir gràcies a l'Al obviament ^^ Kamsahamnida!!), The TraX.

En No Min-woo, nascut un 29 de maig de 1986 (és més jove que jo!!!), s'ha fet famós amb el nom de Rose. Fins fa res era el bateria, tot i que també toca la guitarra i canta, de The TraX. The TraX és un grup de K-rock molt canyero que va debutar al 2004, i fins ara només han tret singles tot i que ja tenen un album que està pendent de data de publicació.



Tots els membres del grup tenen sobrenoms: Typhoon, Rose, Attack i X-mas. I no sols han debutat a Corea sinó també a Japó, ja que el seu productor (i fins i tot compositor d'algun dels seus temes) és ni més ni menys que en Yoshiki, fundador de X-Japan i bateria i piano del mateix.

Recentment, s'ha anunciat que en Rose deixa el grup (el qual ha suposat una debacle per mi), per motius no gaire clars. La versió oficial és que ell vol trobar el seu propi estil musical, encara que hi ha qui diu que en Yoshiki té alguna cosa a veure en això....



És sens dubte el carisma personificat i l'ànima de The Trax. A part és molt polivalent ja que també canta i toca la guitarra pel grup. I és l'únic que parla japonés ^^! És el meu component preferit i a part està, com diu l'Alba, tremendo!!

Aquí us deixo la regalada...Rose+Rose+Rose a la versió japonesa de Paradox (que va ser el primer video coreà que vam posar al blog ^^)



I dos videos més, un single en coreà i un en japonès....comencem amb Scorpio, un dels singles coreans



i el seu primer single en japonès, Blaze Away



I ho deixo aquí que l'Al (a tu podriem dir-te All no?, All i Hell o All i Oli xD) sempre es queixa de que escric massa, quan arribi a casa pujaré alguna imatge més...o no ^^!!

**Dew-cha**

El suplici: IDOLS

A Nihon! Hanguk! som comprensives i entenem que hi hagi gent a qui li agradi aquesta mena de música (en realitat encara que no vulguem admetre-ho nosaltres també ens ho mirem).

Les fàbriques de idols són molt comuns dins del panorama musical asiàtic. Empreses com la japonesa Hello!Project, o la coreana SM, són productores d'artistes que venen discos com els xurros i són a falta de una altra paraula prefabricats. Però hi ha nivells i nivells, i artistes i artistes. N'hi ha que són més seriosos i n'hi ha que simplement serveixen per explotar el mercat del karaoke i el merchandising.

I sense més dilació comencem amb Japó....

El grup femení per exel·lència són les Morning Musume, un grup de 10 o 12 noies que van canviant i formant diferents subgrups com les Minimoni, les Tampopo, les Country Musume,....
Dins del seu "ampli" repertori hem triat Man Power, amb ritus satànics i dendrofilia inclosos.

I de grup masculí, per desig de l'Alba, un subgrup dels Johnny's, els Kat-tun i el seu Real Face.

Li cedeixo el torn de paraula a l'Alba....perquè necessitarem molta força de voluntat i suport moral mutuu per acabar aquest post....

Parafrasejant l'anunci de Kalia, "el poder es naranja!" xD
Bé, com us podeu imaginar, si he arribat jo vol dir que toca Corea, i no penseu que pujaré gaire el nivell dels grups...

D'una banda, us presento les Baby V.O.X., un grup d'estil Spice Girls que va revolucionar tots els joves fins fa uns anys, abans que Yoon Eun-hye abandonés el grup per dedicar-se a la seva carrera com actriu (és la protagonista del Kdrama Gung i de la pel·lícula Escaping from Charisma). Aquí teniu un dels seus singles més coneguts, Wooyeon.

D'altra banda, una banda que van sortir de la mateixa fàbrica que els Dong Bang Shin Ki, però que no cal ser gaire observadors per veure que no tenen el mateix nivell. Són força nous, i es podrien considerar un equivalent masculí de les Morning Musume. Amb tots vostès, Super Junior i el seu Twins (Knock Out).



Esperem no haver de repetir aquesta experiència en molt de temps, però també esperem que us hagi agradat, o que hagueu rigut molt xD
Us torno a l'Helena que ha de fer-vos un comunicat especial.
Annyeong!

Ei, aquesta tarda pujaré el personatge de la setmana que per compensar aquest post ^^, serà No Min-woo alias Rose, ex-bateria de The Trax.
Dew-cha!

Avui, per variar, Xina

Espero que la Hell (mola més Hell que Hel, o no? ^^) em perdoni, i suposo que ho farà quan llegeixi el que diré a continuació.
Com que és dimecres, toca un trailer, però teníem dubtes perquè volíem fer-lo coincidir d'alguna manera amb el personatge d'aquesta setmana, que per cert, encara no sabem qui serà xD
Sigui com sigui, l'Helena m'ha deixat avui una pel·lícula d'aquelles que si no me l'hagués deixat m'hauria fet pal buscar-la i no l'hauria vist mai, cosa que seria força trista.

Estic segura que si dic La Casa de las Dagas Voladoras li sonarà a tothom. De fet, potser molts us pregunteu com és possible que no l'hagués vist encara, tenint en compte la carrera de pelis que porto ja xD

M'ha semblat brutal.
Normalment em fa pal veure pel·lícules xineses, i més si són d'aquest gènere entre romàntic i d'acció, perquè em semblen totes iguals, però aquest cop m'ha enganxat l'argument i he de reconèixer que un cop més Zhang Yimou va fer una gran feina.

L'argument, per si encara hi ha algun despistat com jo que no l'ha vist, ens presenta la dinastia Tang l'any 859. Un moviment revel anomenat "las Dagas Voladoras" amenaça el govern, i envien dos funcionaris perquè detinguin al cap. Se sospita que una de les membres del moviment s'oculta al "Pabellón de las Peonias", així que van a investigar i troben la Mei, una noia cega però d'una bellesa excepcional (estem parlant de Zhang Ziyi nens xD), i ideen un pla perquè ella els porti fins al cap dels revels.

No segueixo perquè seria un MEGA-SPOILER, i no cal xD
En definitiva, totalment recomanable a qualsevol que vulgui passar una tarda entretinguda i disfrutant de dues cares molt conegudes que no deixen indiferents:

Zhang Ziyi


Takeshi Kaneshiro


Per acabar, només dir que li dedico aquest post a l'Helena, per deixar-me la peli, per fundar aquest club amb mi i per tot el que ella ja sap i no cal que posi aqui.

정말 감사합니다, 사랑해!!

Okeeeee!!!

A l'hora de treure personatges còmics, a Japó els hi sobren les idees.
Aquest cop, però, crec que s'han passat xD el personatge en qüestió es fa dir Hard Gay, i les seves històries ja omplen pàgines i pàgines a YouTube.
Però per als que no el conegueu, aqui teniu un video "presentació":


A continuació, una de les seves aventures. En aquest cas se'n va a l'edifici de Yahoo a reclamar els drets d'autor sobre el seu crit. Aquest video conté imatges que poden ferir la sensibilitat d'alguns visitants, o sigui que si sou una mica homòfobs o no esteu acostumat al material bizarre japonès, us aviso de que no el veieu xD
Això si, el final és ESPECTACULAR:


Per acabar, i per donar-li una alegria a l'Helena (bueno, i a mi xD), una incursió del Hard Gay en un programa de televisió on participa un actor molt especial ^^


Marxo que perdré el tren xD
Bon dia a tots (esque mira que escriure a aquestes hores...)!!

Final del cicle de rock

Ooooh quina pena!!
Avui acabem el cicle de rock, però ho farem a lo grande xD
D'una banda amb Mucc, que van estar per Europa la setmana passada.

Acabo de trobar els videos dels dos últims singles però la jefa m'ha ordenat que pengi Saishuu Ressha o sigui que aqui el teniu xD


I per putejar, la mateixa cançó en directe dijous passat a Marsella xD


D'altra banda, desde Corea, un dels pocs grups rock coreans que gaudeixen d'un cert prestigi a nivell oficial; Buzz.

A destacar que estic enamorada de tots els membres, especialment del cantant Min Kyeong-hoon *drools* però hormones a part, aqui teniu un tema que m'encanta, Naegero ddeonaneun yeohaeng:


Espero que us hagi agradat i ens tornem a veure dilluns amb un friki molt friki. Jo ja he incorporat totes les seves "frases mítiques" en el meu vocabulari, a veure si us enganxo a vosaltres també xD

Dijous (que havia de ser dimecres) de cine + el personatge de la setmana

Demano disculpes pel retard (eh, Orochi?).
És que entre el Barça i la meva recent afició (afició? més aviat OBSESSIÓ) al StepMania...se'm va oblidar actualitzar ahir ^^'

La pel·lícula d'avui està directament relacionada amb el personatge de la setmana (que l'hauria d'haver presentat dimarts xD): Song Hye-kyo (송혜교).


Aquesta preciositat no deixa indiferent a ningú, i menys després de veure-la actuar...o cantar. Recordem un cop més aquella dolça melodia de The 3 Bears Song (곰 세 마리):


(quedeu-vos amb l'ostia del final, ella diu "죽어~", que es podria traduir com un "et mataré" xD)

A que és encantadora?
Va néixer el 22 de novembre del 1981, i va debutar quan va guanyar el gran premi al concurs d'uniformes escolars SunKyung Smart, i en una sèrie dels diumenges al matí titulada Happy Morning, el 1996.
El seu salt a la fama, però, no va arribar fins l'any 2000, quan va protagonitzar una sèrie d'èxit escandalós titulada Autumn Fairy Tale (가을동화), juntament amb Song Seung-heon i Won Bin.

Però l'èxit de veritat li va arribar amb Full House (풀하우스), una sèrie que va protagonitzar juntament amb el cantant coreà Rain (비) i que a més de ser super famosa, va ser la primera sèrie coreana que vai veure ^^


Suposo que aquesta és la raó per la que he escollit a Song Hye-kyo com a personatge de la setmana, perquè indirectament gràcies al seu personatge em vai endinsar en el mundillo dels Kdramas. Bueno, i perquè és una monada.
Regaleu-vos una mica més:




Aquesta dona ens arriba ara a la gran pantalla amb l'estrena de My Girl and I (파랑주의보), juntament amb Cha Tae-hyeon, que ja el vam veure a My Sassy Girl (si, la originalitat a l'hora de traduir els títols es veu que no es porta gaire u_u).
Aqui teniu el trailer:


No crec que fagi falta entendre coreà per saber de què va, però l'argument és el típic i tòpic dels drames coreans: ella és la mes maca de l'institut i ell és un noi normal. D'alguna manera comencen a sortir i són l'enveja de tothom, però la felicitat no dura gaire perquè el noi descobreix quelcom tràgic sobre la noia.

Atenció, que parli d'aquesta manera sobre l'argument no vol dir que no sigui la primera que la veurà (estoy en ello, no puc tenir-ho tot de seguida que surt, gent) i que es farà un fart de plorar xD recordem que sóc especialista en "pelis-piedra" a EigaOtaku (no puc evitar l'spam xD).

Bé doncs, ens veiem...demà xD em despedeixo amb aquests morritos, i espero que us hagi agradat la noia perquè en vindran moltes més ^^

Un clàssic...amb sorpresa ^^

I un altre cop és dilluns.
Cada cop m'agraden menys els dilluns...però aquest no és cap dels meus blogs personals (si teniu curiositat: click a Dawn) així que ja em queixaré en un altre lloc xD
Avui us ensenyaré uns quants videos que a mi em van provocar un atac d'histèria friki ^^
Tothom coneix a les mal anomenades "chinas locas", no? Dic mal anomenades perquè són coreanes, i em fa molta ràbia això de confondre nacionalitats asiàtiques o de dir que tot és xinès per comoditat ¬¬

Bé doncs, primer mireu aquest video, i sobretot quedeu-vos amb la melodia de la cançó (sé que és difícil xD):


I ara escolteu la versió original del tema. És del grup coreà Cherry Filter, i ha estat un dels millors descobriments que he fet en la vida, m'he fet mega fan del grup ^^ a més la cantant, Youjeen, triomfa en solitari al japó. Espero que disfruteu tant com jo amb aquest 낭만 고양이:


Però la cosa no acaba aqui. Quedeu-vos també amb la melodia d'aquesta cançó:


I...a que no endevineu de qui és?
BINGO! Cherry Filter un altre cop ^^ aqui teniu el video original, 오리날다:


Però encara hi ha més (em poso pesadeta, ja ho sé, gomen ^^'). Qualsevol que tingui un grup que no es miri això perquè tindrà ganes de suicidar-se. Jo vaig passar vergonya veient com aquests NENS coreans toquen el tema tan bé u_u


Ja estic. Només una coseta; demà si tot va bé us presentaré el nou personatge de la setmana, una noia coreana que farà les delícies tant dels nois com de les noies (és impossible no rendir-s'hi).

Els videos del divendres

Seguim amb el cicle del rock, i aquesta setmana toquen conjunts rock femenins, així que agafeu-vos bé a la cadira!!

Desde Japó, i amb una cantant que és tan mona que no l'haurien de deixar sortir al carrer, Nakanomori Band. Al karaoke vai cantar un tema seu, Whatever, del qual volia posar el video, però qui sigui que el va pujar a YouTube ja l'ha tret, així que us haureu de conformar amb l'últim single que van treure, potser una mica més pop, I Need Love:

I desde Corea, un gran descobriment. Diria que és el millor que he fet en la vida, però el millor el veureu dilluns ^^
M'agradaria explicar-vos la història de com el vai aconseguir: resulta que a mi em fa gràcia deixar comentaris als videos de YouTube i fer contactes. Un dia vai trobar un video d'un grup mega punkarra coreà, i li vai deixar un comentari al propietari del pal "ualaaaa rock coreà, com moles!! blablabla..." us ho podeu imaginar, oi? Doncs al cap d'una estona em contesta i em diu "si t'interessa el rock coreà mira't això" i em va deixar un link. El que vai veure em va deixar sense paraules, us presento a les Shorty Cat amb el seu With the Punk.

Apa, no em direu que no està bé per començar el cap de setmana ^^
Ens veiem dilluns, i sobretot no falteu perquè tinc preparada una cosa que us farà caure de cul.

Dimecres de cine + HYDE de cine

Ei!! ja sé que és insòlit veure tants posts de color lila seguits, però bueno li he donat un descans a l'Alba^^. Avui és dimecres de cine i aprofitant que en HYDE té una petita (i tant petita dos pelis i prou) carrera cinematogràfica avui tocaran el trailers de les seves dues pelis.

Per començar, MOON CHILD pel·lícula del 2003, dirigida per Takahisa Zeze, amb guió d'en Gackt. I aquí és on ve lo millor i alhora lo pitjor de la peli. En Gackt que sempre n'està fent de les seves, es va despertar un dia i va dir: "vaig a escriure el guió d'una peli", però no és tan fàcil dir-ho com fer-ho.
La història de MOON CHILD se situa en un futur proper a Mallepa, un barri d'un racó d'Àsia, on hongkonesos (s'escriu així?), japonesos i taiwanesos viuen conjuntament, lluitant pel poder, la llibertat i el menjar. És aquí on un nen petit salva a un noi jove (i tan jove, és un vampir) anomenat Kei (Hyde), a partir d'aquí ell i Sho, el nen, es fan inseperables. Anys desprès quan en Sho (Gackt) es fa gran no pot evitar entrar en les lliutes internes de Mallepa i arrossegar en Kei amb ell.

Ara, és quan ve la "crítica" (tingueu en compte que la que acostuma a fer això és l'Alba ^^U o sigui que quedarà un pèl quiero y no puedo però...)
Sobre Moon Child hi ha els que diuen que una porqueria i hi ha els que diuen que és bonissima...A veure ni una ni l'altra. Siguem sincers, els/les (més "les" que "els", segur ^^) diuen que la peli és tan bona és perquè surten els seus ídols de J-Rock. Són aquella mena de fans pels quals els seus idols ho fan tot perfecte....i no. I els que la destripen tampoc tenen en compte que es tracta de musics no d'actors, i que la peli no va per la palma d'or de Cannes.
La meva opinió, la peli és dolenteta, perquè el guió no s'aguanta i la interpretació dels protes tampoc, especialment la d'en Gackt (sí, sí Flow m'estic ficant amb el meu estimat Gackt...aprofita). Ara tot i així, la peli té els seus atributs, tres en especial dos japonesos i un xinès ^^. És una peli per alegrar-te la vista i per dir "doncs sí que és veritat que en Gackt controla d'arts marcials".

Com ja he comentat els protes són en Gackt i en Hyde (en realitat diuen que el guió ja estava escrit per ell), però a part hi ha un parell de secundaris que mereixen menció. Primerament, en Lee Hom, home del que ja hem parlat i que vam redescubir gràcies a la Jinghua (谢谢!!), es va criar als Estats Units, o sigui és un dels pocs orientals que "parla anglès". És un cantant molt famós a la Xina i tal i com va demostrar l'Alba amb el video que va posar...el chico lo vale. I per últim, en Taro Yamamoto més conegut aquí com a Káwada, chico nº5 de Battle Royale.

I aquí va el trailer...

Per acabar, us deixo amb un video de Orenji no Taiyou, el tema principal de la peli compós per en Gackt i cantat a duet amb en Hyde. El video en qüestió és d'un directe on en Gackt la va cantar en duet amb el Lee Hom ^^! i acompanyat de la resta d'actors, en Hyde no hi era >.<, però la part del final sí que és cantada per ell i en Gackt. També surten imatges de la peli. A mi personalment la cançó m'agrada molt, tot i que la primera vegada que la vaig escoltar em va deixar força indiferent, a veure si doneu la vostra opinió al respecte ¬¬.

I aquí les imatges de rigor ;)

Kei i Sho la "parella protagonista"

Son (Lee Hom)

Toshi (Taro Yamamoto)

I de lluna a lluna i tiro perqué em ve de gust.

La segona peli d'en Hyde, que és del 2004, és Kagen no Tsuki també coneguda com a Last Quarter. Dirigida per Ken Nikai, aquesta peli està basada en un manga de l'Ai Yazawa que es diu igual.

La història se centra en la Mizuki (Chiaki Kuriyama) una noia que aparentment ho té tot però en realitat és molt infeliç, un dia després de tenir un desengany amb el seu novio (Hiroki Narimiya) va parar a una mansió abandonada on coneix a un extrany personatge que es diu Adam (Hyde), del que s'enamora i amb el que decideix fugir fora del país. Quan va a reunir-se amb l'Adam un camió l'atropella i inexplicablement apareix a la mansió sense memòria, i no pot sortir-ne. Així que amb l'ajuda d'una noia anomenada Hotaru, que és la única que la pot veure, intenteran desentrenyar tot el misteri que envolten, l'Adam, la mansió i una melodia que es va repetint.

La peli està prou bé i tot i que en Hyde li falta una mica de soltura (Brutal, el fet que representa que és de Londres i parla anglès ^^). El problema és que sinó has llegit el manga és fàcil perdre's perquè la trama és enrevassada i dos hores no poden cubrir quatre volums de manga...El manga se centra més en la història de la Hotaru i dels seus amics, i la seva aventura per salvar la Eve (nom amb el que batejen a la Mizuki) mentre que la peli se centra completament en ella. El que sí que hi ha són cares conegudes. Per començar la Chiaki Kuriyama famosa per Battle Royale i pel seu paper de Gogo Yubari a Kill Bill vol.1, després hi ha en Hiroki Narimiya, que sembla l'actor fetiche de les adaptacions dels manga de la Yazawa, primer aquest i després Nana. També l'hem vist a Azumi i recentment a Rampo Noir (una peli que donarà molt a parlar quan l'Alba posi la crònica del BAFF). I per últim interpretant al music britànic, en Hyde.

Centro trailer...

El tema principal de la peli és The Cape of Storms, interpretat per en Hyde, representant que és l'Adam. La cançó està en anglès, i té gràcia veure a la peli com surt el videoclip a la tele mentre en Hyde surt per darrera ^^. Us deixo el videoclip.

I aquí van les imatges

Adam (Hyde)

La Mizuki i en Tomoki (Kuriyama i Narimiya)

Dew-cha

Personatge de la setmana: HYDE

Les hores de despatx són realment fructiferes entre parida i parida sorgeixen les bones idees, i aquesta és una d'elles. Aquesta setmana inaugurem secció: El personatge de la setmana
Es tractarà d'anar posant info, imatges, videos i les tonterietes que trobem del personatge triat aquella setmana. Obviament serà un noi/a asiàtic, o sigui que no vingui ningú preguntant i quan li tocarà al Koala?...¬¬

Un cop feta la breu explicació, començo, ja que ha sigut el tema del dia, degut a la recollida de firmes aquesta setmana toca: HYDE

I per començar una mica de info personal:

Nom real: Hideto Takarai
Data de naixement: 29/02/1968 (sí, senyores i senyors el menda té 38 anys)
Zodiac: Aquari
Alçada: 1'58 cm (és un pel chibi i qué?)
Pes: no sigueu maleducats això no es pregunta...
Estat civil: casat, desafortunadament, amb Megumi Oishi des del 2000

Info "laboral":

Va entrar a formar part de L'Arc~en~ciel el 1991, quan en Tetsu (baixista) va formar la banda. En Hyde no volia acceptar, no li agradava la idea de ser vocalista preferia la guitarra, gràcies a qui-sigui que en Tetsu va insistir. Laruku (nom abreviat) ha celebrat aquest any el seu 15è anivarsari, OMEDETOU GOZAIMASU!! I tot i que hi ha un plegat de rumors sobre la seva separació sembla que encara tenim Arc per estona.

Posició dintre de L'Arc: Vocalista i escriptor de lletres / Guitarra i coros (a P'unk~en~ciel)

A part, el 2001 en Hyde va començar a explorar la seva carrera en solitari, que també ha estat la mar de productiva porta fins ara quatre discos i diversos singles, tant en japonès com en anglès.


Apartat del tema musical, encara que no separat del tot, en Hyde també ha fet la seva incursió al món del cinema, però això ho deixo per demà que és Dimecres de Cine.

I per últim, info miscelània:

Malalties: Daltonisme
Tatuatges: Ales d'angel a l'esquena

Sugoi desu ne?

Habilitats especials: Kung Fu Shaolin
Color preferit: Blanc i Platejat

I aquí un exemple de lo bé que li queda un dels seus colors preferits ^////^


A part li encanata el Curry, Marilyn Manson, Dibuixar, Col·lecionar coses de vidre de color blau i Cuinar...

I per acabar perquè no digueu que no us cuidem, us deixo la seva firma, perque la pogueu imprimir i fardar d'autograf d'en Hyde ^^!!!


Declaració final del dia:

Tanto rubio...

como moreno...

con el pelo largo...

o corto...

con camiseta...

o sin ella...


Hyde estás como un tren !!!!!!!!!!!!


Dew-cha!!!

Hyde a Europa!!!

Ei minna!!! L'Alba que té contactes per tot arreu, ha descobert una petició per demanar que una gira europea del nou disc d'en Hyde, FAITH! Us sonarà perquè l'últim divendres de videos vam posar un tema d'aquest disc....
En fi, deixo aquí el link i més val que signeu i feu signar a tots els vostres familiars ^^.

http://www.petitiononline.com/HYDE1234/petition.html



Com veieu l'home s'ho val, i a part és bo de collons!! Així que ja esteu trigant!!!

Això és un HIT i el demés són tonteries

El nostre amic Gerard, més conegut com a Flow (ves a saber per què xD) em va descobrir un personatge força interessant que tenia molt èxit a Japó.
Em vai pujar al carro de la seva melodia enganxosa, i quan estava a punt d'assimilar-ho vai trobar una cosa que em va fer investigar...
El resultat de la meva investigació és el post friki d'avui, en el que veureu com un mega-single pot creuar tot Àsia:

En primer lloc l'original, la cançó que va tenir èxit des d'un principi i que va donar la idea de fer-ho més gran. Es tracta de Run to You, un super èxit coreà de Dj Doc:


Uns quants anys després apareix a Japó aquest personatge anomenat Dj Ozma, que transforma la cancó en un himne de "cachondeo" amb un ball molt característic, i a més li canvia el títol per Age Age Every Night:


Mentrestant, a Taiwan també preparen la revolució. El cantant Alex To s'ocupa de la versió en mandarí i converteix la cançó en un himne que diu "treu-te la roba!":


Interessant, eh? És un tipus de cosa que a la resta del món no passaria mai (la Macarena no entra dins la categoria de cançó).
Bé, això és tot. Us deixo un petit regalet perquè deixeu de cantar "bounce with me, bounce! bounce!":


Pobre noia...i pobres vosaltres que ho heu escoltat xD
Fins dimecres!! ^^

Solistes rock, 2ª part

Eiii!
Preparats pel cap de setmana? Jo no u_u
Bé, sigui com sigui torno a ser aqui (ja us cansareu de mi, ja...) per ensenyar-vos dos videos més ^^
La setmana passada presentava dues solistes rock, i avui us porto els equivalents masculins.

Desde Japó, un complet desconegut, Hyde. I us preguntareu "Hyde? Pero aquest qui és?". Nose si us sona un grup així molt mediocre que TAMPOC CONEIX NINGÚ...es diuen L'arc-en-ciel. Bueno, doncs resulta que aquest Hyde és el cantant i l'han deixat tenir un projecte paral.lel.
Vale, i prou d'acudits dolents. Hyde és, juntament amb Gackt, un d'aquells homes que NO ES FAN GRANS!! Els veus als videos sempre perfectes, portant els seus 40 anyets amb una gràcia i una elegància que molts voldrien...

Doncs bé, resulta que Hyde va treure un àlbum en anglès (ja sabem què significa això, tractant-se d'un japonès, oi? xD), que a mi em feia una mica d'angúnia perquè la veritat és que no m'ha interessat en solitari, però sorprenentment Faith ha resultat ser un treball força bo i allunyat de tots els tòpics als que em recordava (empalagós...).
M'he enrollat molt xD o sigui que us deixo ja amb el seu últim single, si no m'equivoco, titulat Season's Call:


I desde Corea, una llegenda. Als Estats Units, i a Europa, si preguntes per una llegenda del rock et sortiran noms com Kurt Cobain, Freddie Mercury, Jim Morrison o Jeff Buckley entre molts altres. Si ho demanes a Corea, et diran Seo Taiji.
Vosaltres potser no ho entendreu, perquè ara us posaré un video i us sonarà a copia americana, però aquest home va marcar un abans i un després en la música coreana, hi va haver mobilitzacions! A més, és una monada *drools*
Us deixo amb Live Wire, que és el tema que volia cantar jo al karaoke (al final em vai rajar ^^U), i espero opinions al respecte.


Que passeu un bon finde, i ens tornem a veure dilluns amb les animalades dels asiàtics via YouTube (visca l'SPAM xD).

Dimecres de cine. Avui: violència femenina

Directament vinguda de Japó, amb una barreja d'humor negre, violència i terror (jo em vai fer caquita en algunes escenes, però no us fieu gaire de mi), 2LDK és una de les primeres pel.lícules asiàtiques que vai veure (així estic xD).
Té una estètica minimalista, ja que tota l'acció passa dins un apartament, i només hi ha dues actrius. L'argument és tan senzill com real; dues noies comparteixen un pis. Són actrius i es barallen pel mateix paper, a més de pel mateix home. La resta, imagineu-la. Les dones som terribles quan tenim enveja, fins a tal punt que, de vegades...matariem a la nostra contrincant...


Espectacular, encara que és força angoixant.
El nom de la pel.lícula ve donat per dos factors: en primer lloc, perquè l'apartament és el numero 2LDK, i en segon lloc, perquè a Japó és la manera que tenen de descriure'ls:
2 = nombre d'habitacions
L = living room
D = dining room
K = kitchen

Estic desitjant que s'acabi ja el BAFF, perquè m'estic currant una crònica que us cagareu ^^
Apa gent, ens veiem divendres amb solistes rock.

Sorry >_<

Ei!
Demano disculpes, el blogger m'ha estat donant problemes últimament i entre això i la feinada que teniem no he pogut actualitzar. Per tant ara he de fer tots els deures que tinc atrassats, menys mal que ho tenia tot més o menys planejat.

26/04/06, Dimecres de cine
Fàcil. Poques pel.lícules hi ha que em conegui tant bé com My Sassy Girl, a part de Battle Royale, Oldboy, Survive Style 5+, He Was Cool...mmm...vale, em conec molt bé gairebé totes les pel.lícules que he vist xD però My Sassy Girl és especial, es LA COMÈDIA ROMÀNTICA. No n'hi ha cap d'igual, i al costat d'aquesta totes fracassen, encara estic esperant una pel.lícula igual, i estic segura que quan arribi, no serà americana xD
Bé, sigui com sigui, aqui teniu el trailer:


28/04/06, Divendres de videos
Vam decidir començar un altre cicle. El pop es va fer pesat, a part de que no hi entenem gaire, així que hem tornat a la nostra especialitat, el rock, i anirem fent etapes. En primer lloc, solistes rockeres.

Desde Japó, la reina indiscutible. La dona que més idolatro, la que em va iniciar en el món de la música asiàtica. Actualment està en una banda anomenada Tokyo Jihen, però per mi sempre serà millor la seva primera etapa en solitari. Ella mateixa componia les cançons, i a més de tenir una ment privilegiada tant amb les melodies com amb les lletres, aquesta dona toca la guitarra, el baix i el piano, i si no la coneixeu ja esteu fent tard. Ella és Shiina Ringo. M'ha costat triar un video que deixés veure la faceta que més m'agrada d'aquesta dona, la seva cara oculta, i finalment m'he decidit per Identity, una bogeria. M'encanta:


Desde Corea, i repetint al blog, Maya. Crec que a ella ja la vai deixar pels aires, així que no cal que torni a presentar-la, oi? Bé doncs, aqui la tenim interpretant Kurae Sanyang als SBS Gayo Awards, després de rebre un premi ^^


I per fi arribem a l'actualitat. Avui dilluns, dia del friki, us porto dos videos més, que espero que us fagin riure tant com a mi ^^

Per part de Corea, un video que feia mesos que no veia i que encara m'ha fet deixar anar un "hihi" d'aquells punyeterus, d'aquells que dius "va, no he de riure" però no ho pots evitar xD. El meu estimat Bi va a un programa de televisió i fa una demostració de com balla. Després, dos col.laboradors del programa l'imiten. El segon, però, no hi té molta traça pobret...
Un apunt: observeu la reacció del presentador. Perquè després diguin que els coreans són uns estirats...¬¬


Per part de Japó, un dels meus videos preferits de Mucc. Sempre fan el gamberro, com si fossin nens xD volia posar el video que fan "muuuu" però l'he trobat massa curt, així que us deixo amb aquest que és molt entretingut, a més de que jo personalment em regalo amb en Tatsurou *babes*


Apa, ja esteu servits. Ara fins dimecres, que us portaré una altra pel.lícula ^^
안녕!